divendres, 14 d’octubre del 2011

Universität, Party, Demo

Segueix fent un fred que pela, però com a mínim ja no plou! Aquesta setmana ha començat la tardor (tot i que jo en diria hivern...) i amb ella l'activitat del curs! Dilluns passat vaig començar les meves classes diàries d'alemany. Més em val posar-me les piles, tot i que s'ha de dir que cada cop m'atrebeixo una mica més a parlar! 

Una part del meu Campus!

També aquesta setmana he començat la universitat. Estic a la facultat de Romanística, al departament de llengua espanyola i faig assignatures de literatura i d'audiovisuals. Aquí les assignatures es divideixen en Proseminars, Seminars i Vorlessungs. Els dos primers són formats més pràctics i el tercer són classes magistrals a les que no t'has de matricular i que tenen opció a examen. Jo estic fent tres assignatures del primer tipus (dues de las quals consisteixen integrament en presentacions d'alumnes a classe) i una Vorlessung. El primer dia d'aquests seminaris es van proposar uns temes/pelis (segons el cas), es van fer grups, i au! Sorprenent... no era aquesta la meva idea de seminari, però bé. L'avantatge és que tant les presentacions com els treballs els podem fer en castellà (yuhu!) i, per sort, en un dels dels tres sí que ens dediquem més a treballar els textos a classe amb el professor... però bé, no us vull avorrir més amb això. Per cert! Tenim un professor anomenat Friedrich Frosch (és a dir, Professor Granota, cosa que fa molta gràcia a la gent d'aquí...) que, amb tots els respectes, és una barreja entre el Pfeiffer i el pare del João... sobretot quan parla castellà o "portuñol" perquè el portugués és la seva primera llengua!

Quan pensen en Herr Frosch se l'imaginen així
 
Des que estic erasmus estic descobrint el síndrome erasmusalergia i m'estic sentint culpable per la nostra conducta a Barcelona respecte els estudiants estrangers. No és que els estudiants autòctons siguin antipàtics: et parlen, s'interessen per tu, però intenten correr ràpid abans que els puguis proposar de fer un treball junts o d'integrar-los com amics. Els erasmus amb els erasmus, com ha de ser. No sé, aquesta ha estat la meva (més aviat, la nostra) primera impressió... però qui sap, potser amb el pas dels dies ja no ens tenen por!

Per sort hi ha molta gent maca per aquí, així que no s'acaba el món! Aquest vespre fem una festa al meu pis, de fet, és la "Willkommen neue GÖTTIN-PARTY" o, el que és el mateix, festa de benvinguda de la nova deesa...osigui, jo. La cosa apunta maneres, tot i que  ja sabem que les festes als pisos molen més quan el pis no és el teu. Però bueeeeeeno... només esper-ho que ningú ens robi la tassa del William i la Katty abans que la Ròse vingui a Viena i s'hi pugui pendre un cafè!

Hora del te




I demà... quin dia és demà? 15 d'octubre! (Aniversari de la Clara) i movilització mundial per la #Globaldemocracy. 5 mesos després del 15M sembla que el món va despertant. I és clar, els catalans no podíem ser menys i demà sortirem al carrer! Aquí a Viena tot plegat és una mica caòtic i imaginem que no molt multitodinari, però en qualsevol cas nosaltres estarem allà, possiblement amb una ressaca considerable, però allà al cap i a la fi! 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada