Die Geschichte einer wienerischen Dirne.

O el que seria el mateix Historia d'una prostituta vienesa. I ara, l'aclariment: no és que amb aquest títol vulgui donar entendre que això de l'Erasmus és en realitat una excusa per exercir una altra mena d'activitat a la ciutat. Això és, de fet, el títol de la presumta autobiografia de Josefine Mutzenbacher –una prostituta Vienesa del segle XIX– en la qual relata les seves vicicituds o, més aviat, tot el seu recorregut sexual amb pèls i senyals. El llibre me'l va regalar el Carlos abans de marxar –cosa que va donar peu a unes quantes bromes, com us podeu imaginar– però, el que aleshores no sabia, és que la qüestió de la prostitució em perseguiria encara una mica més enllà.

Portada del llibre de Mutzenbacher

 En efecte, un cop arribada al meu pis, havent deixat les maletes i ja més relaxada, em vaig disposar a fer el primer pas per a la integració i la supervivència en un nou país: anar al super. Doncs bé, surto al carrer i just al costat de la porta de casa hi trobo uns aparadors no molt elegants atabiats amb cortines vermelles, llums i tot allò que dona entendre que, en efecte, darrere s'hi amaga un puticlub, o per ser més elegants, una casa de barrets. El més divertit va ser que, al seguir caminant, em va semblar veure en un dels aparadors una mena de maniquí enfundat en un body de reixeta... fins que el maniquí és va moure demostrant la seva condició humana i jo casi em moro del susto. 

I bé, fins aquí, d'acord. Acceptem els atzars. Però encara n'hi ha més. Abans d'ahir, les meves companyes de pis em van proposar d'anar al cine a veure un documental que pintava molt bé, una producció alemano-austriaca titulada Whores glory –sí, la glòria de les putes–, una mena de trípctic en el que s'exposaven tres exemples de prostitució: la Tailàndia, Índia i Mèxic. Ah, i per cert, en versió original (tailandés, hindú i castellà) subtitulat en alemany!

Fotograma del documental Whores glory

Bé, no sé si aquesta és la millor entrada per a presentar un blog en el que pretenc explicar algunes vivències, viscicituds i curiositats vieneses...però aquesta alineació dels astres a favor de l'ofici més vell del món, em sembla, si més no, curiosa per començar.