Marina surt a la tele i salva el bosc

El finde ha estat complet. De la festa de divendres no cal parlar-ne: va estar molt bé, molta gent, algun personatge, alguns accidents domèstics, molt fum, risas... lo típico, tu! No crec que valgui la pena dir massa més, la foto parla per si sola!

Aquesta banyera no té gaires funcions més....

Doncs bé, havent buidat la banyera amb la col·laboració de tothom, vaig anar a dormir a una hora "prudent" per estar mínimament sencera per la mani de dissabte. (una mani a les 15h!!!) La sorpresa va ser trobar més gent de l'esperada (l'evento al facebook prometia un fiasco total!), segons Der Standard, un dels diaris més importants de per aquí, hi havia entre 2000 - 3000 persones. No està mal per ser Viena... perquè aquí a vegades sembla que a la gent li falti sang a les venes, o, potser simplement, és que van a un ritme diferent al de la resta de l'univers. Però respecte al ritme vital austríac val la pena dedicar-li una entrada completa. En qualsevol cas, després de més d'una hora d'espera, vam arrancar des de Westbahnhof fins a Heldenplatz, ple centre de la ciutat. No es van sentir gaires lemes, només un grup d'egipcis equipats amb banderes que van animar-se durant una estona, alguns crits de "a-anti-anticapitalista" i un amago de casserolada. I pim pam, res a veure amb BCN of course, però què voleu? TOTAL, que a la nit l'Anna em diu que sortim a la Tele nacional, l'ORF, i sí, en efecte, Marina Grifell donant exemple d'un bon esperit revolucionari allà on va!

Busca a Wally!

I res, com que una heroïna mai en té prou de fer el bé, avui he salvat un bosc. Dit així sona a Capità Planeta, però és veritat. Aquesta tarda hem anat uns quants d'excursió al Wienerwald, un bosc que hi ha en un turó a les afores de la ciutat, i res, que passejant per un caminet ens em adonat que hi havia un principi de foguera al mig del bosc. Per sort encara no era gaire gran, així que he tret la meva ampolla d'aigua i he fet la bona obra del dia! La cosa era força extranya, perquè el que estava cremant era una samarreta... no sé, són ben bojos aquests austríacs! 

Així que ja ho veieu, el deure em crida allà on vaig! Marina Grifell humanista i humanitària. Si me necesitas, silba!

Universität, Party, Demo

Segueix fent un fred que pela, però com a mínim ja no plou! Aquesta setmana ha començat la tardor (tot i que jo en diria hivern...) i amb ella l'activitat del curs! Dilluns passat vaig començar les meves classes diàries d'alemany. Més em val posar-me les piles, tot i que s'ha de dir que cada cop m'atrebeixo una mica més a parlar! 

Una part del meu Campus!

També aquesta setmana he començat la universitat. Estic a la facultat de Romanística, al departament de llengua espanyola i faig assignatures de literatura i d'audiovisuals. Aquí les assignatures es divideixen en Proseminars, Seminars i Vorlessungs. Els dos primers són formats més pràctics i el tercer són classes magistrals a les que no t'has de matricular i que tenen opció a examen. Jo estic fent tres assignatures del primer tipus (dues de las quals consisteixen integrament en presentacions d'alumnes a classe) i una Vorlessung. El primer dia d'aquests seminaris es van proposar uns temes/pelis (segons el cas), es van fer grups, i au! Sorprenent... no era aquesta la meva idea de seminari, però bé. L'avantatge és que tant les presentacions com els treballs els podem fer en castellà (yuhu!) i, per sort, en un dels dels tres sí que ens dediquem més a treballar els textos a classe amb el professor... però bé, no us vull avorrir més amb això. Per cert! Tenim un professor anomenat Friedrich Frosch (és a dir, Professor Granota, cosa que fa molta gràcia a la gent d'aquí...) que, amb tots els respectes, és una barreja entre el Pfeiffer i el pare del João... sobretot quan parla castellà o "portuñol" perquè el portugués és la seva primera llengua!

Quan pensen en Herr Frosch se l'imaginen així

 

Des que estic erasmus estic descobrint el síndrome erasmusalergia i m'estic sentint culpable per la nostra conducta a Barcelona respecte els estudiants estrangers. No és que els estudiants autòctons siguin antipàtics: et parlen, s'interessen per tu, però intenten correr ràpid abans que els puguis proposar de fer un treball junts o d'integrar-los com amics. Els erasmus amb els erasmus, com ha de ser. No sé, aquesta ha estat la meva (més aviat, la nostra) primera impressió... però qui sap, potser amb el pas dels dies ja no ens tenen por!

Per sort hi ha molta gent maca per aquí, així que no s'acaba el món! Aquest vespre fem una festa al meu pis, de fet, és la "Willkommen neue GÖTTIN-PARTY" o, el que és el mateix, festa de benvinguda de la nova deesa...osigui, jo. La cosa apunta maneres, tot i que  ja sabem que les festes als pisos molen més quan el pis no és el teu. Però bueeeeeeno... només esper-ho que ningú ens robi la tassa del William i la Katty abans que la Ròse vingui a Viena i s'hi pugui pendre un cafè!

Hora del te

I demà... quin dia és demà? 15 d'octubre! (Aniversari de la Clara) i movilització mundial per la #Globaldemocracy. 5 mesos després del 15M sembla que el món va despertant. I és clar, els catalans no podíem ser menys i demà sortirem al carrer! Aquí a Viena tot plegat és una mica caòtic i imaginem que no molt multitodinari, però en qualsevol cas nosaltres estarem allà, possiblement amb una ressaca considerable, però allà al cap i a la fi! 

fa un fred de collons i altres apunts d'interès

L'estiu a Viena s'ha acabat. El plaer de passejar amb màniga curta sota el sol a finals de setembre ist kapput. Ahir va començar a ploure i la temperatura ha baixat 10ºC de cop: la mort. Per més que et repeteixis a tu mateixa, mil i un cops, que passaràs el pitjor fred de la teva vida, no pots imaginar-te la traició d'aquest canvi sobtat. Estem a 9 d'octubre i ja vaig amb l'abric d'hivern... què passarà d'aquí un mes??

Però bé, en qualsevol cas, ja sabia el que m'esperava, així que no em puc queixar. El que no sabia que faria, ni pensava que mai arribaria a fer és... anar a una WELCOME ERASMUS PARTY! Sí... nunca digas de este agua no beberé, perquè beus... i beus molt. La festa la organitzaven els de la ESN (Erasmus Student Network...gent... amb il·lusió) en un Palau a l'estil imperial, el Palais Eschenbach. Però bé, com ja sabem, la forma no fa el fons, i en si la festa era igual de cutre com qualsevol de les festes universitàries a les quals m'havia promès no posar els peus en tota la carrera.  Quan en una festa, l'únic moment àlgid  (o digne) musicalment parlant és "Killing in the name" de Rage Against the Machine... és que alguna cosa no va bé. De totes maneres no mentiré, jo i l'Eulàlia ens ho vam passar bé, i ens vam acabar fent amigues d'uns nois que, curiosament, no eren estudiants d'erasmus.

I com era d'esperar avui ha estat dia de ressaca total i col·lectiva, perquè les meves companyes de pis han arribat a les 9 i 12 del matí, respectivament (però no de la festa erasmus, per sort!). Així que, bàsicament, hem fet el zombie: menjar, dormir i poc més,  i, en el meu cas, amb el handicap de l'exili provisional, perquè encara tinc l'habitació patas p'arriba i pendent de neteja després d'haver-la fumigat. 

Total, que només em queden dues opcions per sobreviure al fred i el petardisme: beure, o beure més.

etwas gut, etwas schlecht

Viatjar no té gràcia si no tens algun contratemps. O, almenys, d'això m'intento convèncer en aquests moments. Motiu número 1: Ahir, vaig descobrir, amb gran alegria, alguns "chinches" al meu llit. No crec que el problema fos tan gros, perquè en vam veure molt pocs, però les meves companyes de pis han decidit que cal fumigar! L'hipotèsi sobre l'orígen  d'aquests petits monstres de l'insomni apunta a l'equipatge que una de les companyes va portar del seu viatge a Sevilla... però no sé jo. La qüestió: que ara mateix estic en exili i no puc dormir al meu llit fins, potser, demà a la nit. 

Això no seria un gran problema si no fos perquè sembla que el karma se m'ha posat una mica en contra i a més a més he pillat un refredat. Vaja, que jo tinc ganes d'estirar-me tranquil·lament a mirar una peli i dormir però... ah! espera! que no tinc llit! Estupendo.

Ah! I que això de que feia sol i calor i jo deia, ui, que raro, què està passant...bla bla bla doncs res, passa que aquest divendres s'acabat el sol i la calor i vinga pluja i vinga fred.

Però bé, no cal ser catastrofista, que no tot va tan malament. De fet, fa uns dies que estava preocupada perquè no m'havien admès a les assignatures on m'havia matriculat i no arribava al mínim de crèdits. Però avui, afortunadament, m'han confirmat la matrícula, cosa que em treu un gran pes de sobre. També estic molt contenta perquè el Carlos ja té bitllet per venir de visita. No tot va tan malament!

was ist los?

Altrament dit: què està passant? Porto a Viena gairebé dues setmanes i en prou feines he vist un sol núvol. Estem a uns 20º durant el dia i fa un sol esplèndid. La gent em diu... uuuuh, ja veuràs, ja vindrà el fred, aprofita!. Segurament, però no em sembla normal. Estem a 3 d'octubre i puc dur màniga curta pels carrers de Viena! Ahir a la tarda vaig anar al parc del costat de casa i em va semblar molt curiós que la gent s'endugués les hamaques de casa i les pengés dels arbres per prendre el sol!

La calor no és l'únic fenòmen estrany que he experimentat durant aquestes setmanes. Fa uns dies estava a la meva habitació quan de cop vaig sentir una alarma al carrer. Però no una alarma normal, sinó una alarma d'atac aèri, com de la Segona Guerra Mundial. Ni més ni menys. Quan més tard vaig sortir per anar al super l'alarma va tornar a sonar, i aquest cop si que feia por, perquè ressonava per tots els carrers. En cap moment vaig creure que allò pogués ser indicador d'un perill, tothom passejava pels carrers com si res i l'ambient no podia ser menys apocalíptic. Hores després vaig descobrir que es tractava d'una mena de simulacre, per comprovar que les alarmes funcionaven. Cosa que no deixa de provocar-me certa intranquilitat... tenen por d'un atac aèri d'indignats espanyols? Un desbordament del Danubi? Qui sap.

I avui al meu barri encara he descobert una altra cosa curiosa. La zona en visc és la zona jueva de la ciutat. Doncs bé, aquest matí, també anant cap al super, he passat per davant un edifici que tenia escrit a la façana unes paraules en hebreu i traduïdes a l'alemany: Haus der Zukunft, és a dir, "Casa del futur". Quan m'hi acostat he sentit soroll de pati infantil i, minuts després, he vist nens i nenes sortint del que, en efecte, era una escola. Té bastant sentit anomenar una escola "Casa del futur" però tractant-se d'una escola religiosa no deixa de sonar-me inquietant...

Lange Nacht der Museen

Aquí a Viena, com en tantes altres grans ciutats, també tenen la seva nit dels museus, la Lange Nacht der Museen, en la qual, a diferència de la de Barcelona has de pagar un ticket de 11 euros i pots visitar tots els Museus que vulguis de sis de la tarda fins la una de la nit. Doncs bé, això va ser ahir a la nit i, com que encara no havia anat a cap museu, vaig aprofitar la ocasió.

La veritat és que aquestes coses són sempre una mica estressants... massa gent, massa caminar amunt i avall carregant els ronyons... però per sort aquí Viena hi ha molts museus concentrats en una mateixa zona, el Museumsquartier i, bastant aprop d'aquests estan la resta de museus del centre. La ruta que vam seguir ahir va ser la següent:

Primer vam anar al Kunsthalle, que vindria a ser una mena de CCCB... perquè, si no m'equivoco, crec que només s'hi fan expos temporals. Allà vam veure dues exposicions, una primera de Jan Svankmajer, un artista txec bastant polifacètic, al qual es podria qualificar de surrealista però entre cometes. Hi vam anar per voluntat de l'Enrique (amic de barna) que era l'únic que realment el coneixia, però poc després em vaig adonar que jo ja havia vist un parell de curts seus, Passionate Dialogue i The Fall of the House of Usher (basat en el relat de Poe). Aquest últim estava projectat a la expo juntament amb alguns altres però, potser encara més sorprenent, era una sèrie anomenada Natural History, un conjunt de grabats i escultures consistents en combinacions grotesques d'ossos, òrgans i matèria en general, per crear la il·lusió d'unes criatures imbersemblants. Digne de veure.

La segona expo al Kunsthalle estava dedicada a Dalí... però més aviat era un repàs de col·laboracions del català amb altres artistes o de la seva influència sobre aquests. Molta gent i poca xixa.

Un dels gravats de Svankmajer

Després vam anar al Leopold Museum a veure la expo Melancholie & Provocation, basada en l'obra d'Egon Schiele però en plan comparativa amb l'obra d'altres artistes anteriors i posteriors sobre els mateixos eixos de la provocació i la melancolia. Sincerament, potser perquè vaig veure la expo massa ràpid, però em va semblar que tot plegat estava una mica agafat amb pinces.

M'estic adonant que estic fotent una xapa que no se la llegirà ningú. Doncs bé, així per destacar i resumir... després de veure també alguns quadres de Klimt al Leopold, vam anar a l'Albertina a veure una expo anomenada Monet bis Picasso i que venia a ser un repàs des de l'impressionisme fins a les vanguardies del XX: Monet, Cèzanne, Chagall, Modigliani, Delaunay, Klee, Picasso, Miró, fauvistes i etc. etc. Molt complet.


Superat l'Albertina i després de passejar per càlides estances noucentistes el meu cervell  i el meu estòmac afamat van dir prou de museus i vaig plegar veles després d'engolir amb ansia un falafel que deixava basatant que desitjar, però enfi. La qüestió, que aquí és va acabar per mi la Lange Nacht der Museen i va començar la Lange Nacht der Getränke, però això és una altra història.

Bratl in der Rein

Ahir vaig tenir el plaer de poder tastar un plat typisch östereich fet a casa, gentilesa de les meves companyes de pis, que, com podeu imaginar, són austríaques. Es tracta del Bratl in der Rein i és relativament semblant a la carn d'olla de nadal. La cosa és: una mena de trossot de carn rectangular, envoltat de patates i col bullida amb beicon fregidet i cuit al forn. Per acompanyar-ho fan una mena de mandonguilles sense carn, fetes de pa, llet i julibert, bullides amb sal. La veritat és que estava molt bo, tot i que al principi em feien una mica de cosa aquestes boles de pa bullit. He busca't a google alguna foto digna, però només he trobat això: